Poema

Comentari:Cançoneta lleu i plana

Guillem de Berguedà,trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga, Guillem . El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui va tindre una cordial amistat.

La figura del trobador Guillem de Berguedà és molt atractiva, tant per la seva poesia com per la seva personalitat i fou un dels més notable trobadors nascuts a Catalunya. Guillem de Berguedà resulta un personatge que atreu per la seva poesia, plena de força, i ens atrau per la seva biografia, plena d'acció, d'amistats i enemistats

Poema:

Cansoneta leu i plana,

leugereta, ses ufana

farai, de Mon Marques,

del traichor de Mataplana,

q'es d'engan farsitz e ples.

A, Marques, Marques,Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

Marques, ben aion las peiras

a Melgur depres Someiras,

on perdetz de las denz tres;

no.i ten dan, que las primeiras

i son e non paron ges.

A, Marques, Marques, Marques

d'engan etz farsitz e ples.

Del braz no.us pretz una figa,

que cabreilla par de biga

e portatz lo mal estes;

ops i auria ortiga

qe.l nervi vos estendes.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

Marques, qui en vos se fia

ni a amor ni paria;

gardar se deu totas ves

qon qe.z an: de clar dia,

de nuoitz ab vos non an ges.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

El poema Cansoneta leu e plana, es una poesia que pertany a la lírica trobadoresca.
Les característiques del poema són:
- Es tracta d’un sirventès.
- Conforme al contingut del poema, aquest segueix els patrons que caracteritzen al seu autor, o sigui, es centra en la crítica y burla del personatge, en aquest cas de Ponç de Mataplana, y en l’ús de l’ironia i el sarcasme.

Exemples d’aquests”fets” que el caracteritzen són per exemple, la continua repetició de la paraula obès i altres trets, que fan burla a l’aspecte físic del personatge. També ens dona a entendre certes tendències homosexuals que presenta el Marqués.
En definitiva es produeix una burla del personatge que utilitza l’autor del poema com a arma contra aquest.

S'estructura en estrofes o cobles ja que posseeixen més d'una rima,formades per quintets heptasíl.labs (amb rima aabab), seguits d’una rima que el que fa es rimar amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L'estructura es rítmica.

Si l’esquematitzem , entendrem la doble estructura, lineal i concèntrica:

I: Intencionsde burla de Guillem contra Mataplana.

II: Marques...Apòstrof de burla: No és un guerrer com cal.

III: El seu braç anquilòtic desdiu del coratge i decòrum dels cavallers.

IV:Marques...Apòstrof de burla: No pot tenir amics que es refiïn d'ell

V:Definitiva intenció: denunciar la seva homosexualitat.

En definitiva, podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l'atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana es presenta de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral (simbolitzades centralment per l'encongiment del seu braç), a través de la sàtira més sarcàstica i l'insult més injuriós. Una burla despietada de la qual el propi trobador es retractarà posteriorment: Marques, s'eu dis de vos follor,/ nimotz vilans ni mal apres,/de tot ai mentit e mespres,/ c'anc [...] / no·i ac vassal qe tan valges,/ ni qe tant fos pros ni valents... (Marquès, si vaig dir de vós follies/ i mots vilans i mal apresos,/ en tot he mentit e errat,/ car mai.../ no hi hagué vassall que tant valgués/ ni que fos tan noble i tan valent...)