Obra

En conservem 31 poesies de Guillem de Berguedà:

Normalment les composicions dels trobadors se solen agrupar en cicles de cançons adorant a la dama que estima, però en el cas de Guillem de Berguedà no és així.

d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.

Podem parlar de tres cicles de sirventesos.

●3 contra Pere de Berguedà, veí seu, amb el que va tindre problemas amb els límits de les terres. Canta la seva dona mentre ridiculitza i l'ataca a ell, a qui tracta d'avar, traïdor, cornut...

●4 contra Arnau de Preixens, bisbe d´Urgell. Aquest prelat estava enemistat amb Arnau de Castellbò, amic del trobador. Guillem de Berguedà utilitza el vocabulari pes cruel de la literatura trobadoresca, sense retòrica, sense ironia, acusant directament amb l´insult al bisbe, de violador, (Diu noms, llocs, qui va socórrer la víctima..), a més a més l´acusa d´homosexual. I si tot aixó no es suficient, també li demana a l'arquebisbe de Tarragona (amb qui després tindra problemes) que el deposi del seu càrrec.

●4 contra Ponç de Mataplana, qui pertany a una familia de la qual els Berguedà dependeníen per certs fues. Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritàriament en l'aspecte físic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana li dedica un plany.

El que queda de la seva obra les fan diferents sirventesos: contra Alfons I, R. Folch de Cardona, etc.

Es considera un trobador d'estrofisme força original, imitat pels trobadors posteriors, i d'un domini important del vers.